Històries De ruta en bus

El meu despertador sona a les sis i deu. A l'hivern, quan surto de casa, encara és nit tancada i al poble no se sent ni una ànima. Camino fins a la parada i allà ens trobem els quatre de sempre, esperant el bus de les 6:45. Estudio a la universitat, i per arribar-hi he de creuar dues comarques. Són gairebé una hora i vint de trajecte, però és el meu temps. Molts em diuen que per què no m'he llogat un pis a la ciutat, però jo no vull marxar d'aquí. M'agrada tornar a la tarda, veure el paisatge i saber que dormo al meu poble.

El bus és el que em permet continuar vivint aquí mentre em formo. Aprofito el viatge per repassar apunts o, simplement, per acabar de despertar-me mirant per la finestra com surt el sol mentre passem entre camps i polígons. Sense aquesta línia, la meva carrera seria impossible si no marxés de casa.

A casa som de tota la vida del poble, i aquí ens volem quedar. Però sense el bus interurbà, això seria impossible. Aquí no tenim tren, ni grans serveis, ni gaire alternativa si no tens cotxe o si, com jo, prefereixes no haver de dependre d'ell per a tot.

La línia que passa per aquí és la que ens porta a l'hospital de referència, la que fa que els nanos puguin anar a l'institut a la capital de comarca i la que molts fem servir per anar a treballar. És el que ens connecta amb el món, literalment. Si un dia aquesta ruta desaparegués, el poble es buidaria en quatre dies.

El bus és el que ens permet seguir fent vida aquí, mantenir el negoci obert i saber que, tot i viure lluny de la ciutat, no estem sols.

Fa vint anys que faig el mateix trajecte i, encara que sembli mentida, cap dia és igual. He vist com creixien els pobles, com tancaven algunes fàbriques i com n'obrien de noves. He vist nois que pujaven amb la motxilla de l'escola i que ara pugen amb el maletí per anar a treballar a la ciutat.

Sé qui puja a quina parada, qui sempre va amb pressa i qui necessita aquells cinc minuts de xerrada abans de validar el bitllet. Portar el bus és saber que si tu no hi ets, molta gent no arriba a l'hospital o a l'examen de la seva vida.